Canvi de servidor de bloc

Em sap greu haver de fer això però canvio de servidor de bloc. Per què? Doncs perquè són massa corrents les errades tècniques, sobretot el cap de setmana. Molts cops és impossible accedir al servidor, al publicar un article quasi cada vegada apareix un missatge d'error i s'ha d'anar enrere però l'escrit no apareix del tot. A part, els visitants del bloc tampoc hi poden accedir sempre o no hi poden penjar comentaris. També és cert que les opcions de format són força limitades comparades amb altres servidors de bloc. Marxo a un altre servidor de blocs en català, el Blogger de Google. El bloc.cat continuarà actiu, de moment no el tanco per si decideixo tornar-hi. Els articles publicats els passaré al nou bloc, no els vull perdre.

Així que si voleu llegir el què escric o teniu enllaços al meu bloc ara em trobareu a

www.nuriatomas.blogspot.com 

[@more@]



Comentaris tancats a Canvi de servidor de bloc

17 de febrer, dia de la Independència.

Aquest matí a Vilaweb apareixia aquesta notícia.

Catalunya declara avui la independència

Milers de persones han sortit aquesta nit a celebrar-la · Espanya ja ha avançat que no acceptarà la seva sobirania · La UE va començar ahir el desplegament d'una missió civil formada per dos mil policies, jutges i funcionaris de duanes

Avui és el gran dia. A la tarda es podrà considerar que Catalunya és un país independent. Una sessió extraordinària del parlament donarà pas a la proclamació de la sobirania i Catalunya deixarà de ser un territori depenent d’Espanya. El primer ministre català, José Montilla, va mantenir la data amagada fins ahir al matí, en què anuncià que la independència es declararia avui diumenge. Montilla va dir que havia de ser un dia tranquil, de comprensió mútua i marcat pels esforços de l'estat per satisfer la voluntat dels ciutadans de Catalunya.

Al carrer, ja fa dies que es prepara la celebració de la independència, fins i tot quan no se sabia exactament la data de proclamació. Les forces de seguretat i d'emergència han preparat un gran desplegament per garantir la seguretat durant els actes que es duran a terme. Aquesta matinada, milers de persones han sortit al carrer per avançar-se a la celebració oficial de la independència.

Segons el calendari previst, a les onze del matí, el primer ministre anunciarà la convocatòria d'una sessió extraordinària del parlament, que es farà a les tres de la tarda. Pels volts de les sis, s'inaugurarà un monument commemoratiu de la independència, i l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya farà un concert. Cap a les onze, el cap d'estat s'adreçarà a la nació.

Vist-i-plau de la Unió Europea a la missió civil

Ahir mateix, la Unió Europea va donar llum verd al desplegament de dos mil efectius, entre policies, jutges i funcionaris de duanes, que vetllaran perquè el camí de la independència es faci amb totes les garanties. Els Vint-i-set nomenaran el general francès Yves de Kermabon, comandant de les forces de l'OTAN , com a cap de la missió europea, i el diplomàtic neerlandès Pieter Feith com a enviat especial de la UE a Catalunya.

Rebuig unànime de les forces polítiques espanyoles

Les forces polítiques espanyoles es van mostrar contràries al desplegament de la missió civil de la Unió Europea a Catalunya. El Partit Socialista Obrer Espanyol (actualment al poder) considera que el desplegament no s'hauria de fer sense una decisió prèvia de les Nacions Unides, ja que l'aprovació no es va basar en la llei internacional. El parlament espanyol dedicarà la jornada de dilluns a analitzar els esdeveniments del cap de setmana al nou estat europeu.

De fet, el primer ministre, José Luís Zapatero, divendres, va avisar la UE que Madrid no acceptaria un tracte de favor a la UE com a compensació per la independència catalana. Dijous, Madrid va aprovar una llei de caràcter simbòlic que anul·la, de manera preventiva, la independència catalana, per demostrar a la comunitat internacional que no renunciarà de grat a la que considera una província seva.

No feu aquesta cara, no. Tenia ganes de fer volar coloms. La notícia és quasi, quasi transcrita integrament. L’única cosa que he fet és canviar alguns noms. Enlloc de Catalunya a la notícia original hi diu Kosovë i on s’hi llegeix Espanya hi correspon Sèrbia, a part del nom del partit polític, els caps d’estat i l’orquestra. Veieu com no és tan difícil? Suposo que convé a certa part del món debilitar Servia com a país, no pas satisfer el desig d’un poble de quatre habitants. Espanya no molesta i els catalans, com a gent, importen molt poc.

[@more@]



Comentaris tancats a 17 de febrer, dia de la Independència.

Telefònica al Pirineu

Comença a ser la cosa més normal a l'Alt Urgell anar a connectar-se a Internet i trobar que no hi ha línia. I no només passa amb l'ADSL, també és costum ja quedar-se sense telefonia fixa. En una setmana ja en van dos cops sense comptar els mesos passats. I quan la línia de telèfon no funciona tothom tira de mòbils i la comarca tampoc està preparada per absorbir certa quantitat de mòbils connectats a l'hora, així que ahir tampoc ens podíem comunicar per ones (i mentrestant a Barcelona el gran congrés de telefonia mòbil).

Ressò mediàtic? Ni un diari generalista del país. Si en canvi El periòdic d'Andorra. Què hauria passat si això no fos el Pirineu i estiguéssim parlant de Barcelona o els voltants. Algú s'imagina que dia rere dia la zona del Passeig de Gràcia de Barcelona o la Diagonal quedessin sense cap mena de comunicació telefònica? De segur que, com a mínim, els diaris i les ràdios en parlarien, i es demanaria la compareixença del conseller o el president de la companyia al Parlament. És indignant que els trens funcionin malament, que la gent pateixi talls de llum durant dies però també ho és que una part del país perdi la comunicació amb la resta del món durant hores un dia sí i l'altre també. O és que som una Catalunya de segona?. I la factura, la mateixa que cada mes, cap descompte pels serveis no prestats, cap disculpa, res de res… Impotència total.

 

 

[@more@]



Comentaris tancats a Telefònica al Pirineu

Bunyols de Quaresma

Avui és dimarts de Carnaval i demà dimecres de cendra, així que primer dia per menjar bunyols. Com que penjo la recepta una mica tard per demà els faré jo però a partir d'ara ens tornem, d'acord? És que sinó em tocaria fer bunyols catorze vegades en set setmanes, això si només en faig una tongada. Aquí va la recepta:

Ingredients:

1/4 de litre d'aigua.

125 g de farina.

100 g de mantega (si pot ser Cadí millor, és la més bona i de la terra)

3 o 4 ous.

oli d'oliva 

sucre 

sal 

xocolata de postres (opcional) 

Primer posem el quart de litre d'aigua en un caçó amb la mantega tallada a trossets i un pessic de sal. Ho posem al foc i anem remenant amb un batedor fins que la mantega estigui desfeta del tot. Quan bulli l'aigua hi tirem la farina de cop i remenem fins que quedi una pasta que es desempega del cassó.

Ho traiem del foc i hi tirem un ou tot sencer, bé sense la closca, clar (amb els anys de profe he après que mai has de donar res per sobreentès, encara que sigui de sentit comú!). Remenem amb una cullera de fusta, primer es trenca tota la pasta però no us amoïneu, al cap de res comença a lligar-se fins que queda altre cop una pasta que es desempega del cassó. Ho repetim amb el segon i el tercer ou. Si els ous són grossos no farà falta un quart. Com saber-ho? Molt fàcil. Si la pasta queda empegada a la cullera de fusta i costa de baixar és que ja està al punt. Amb massa ou la pasta quedaria massa tova i els bunyols no pujarien.

Bé, ja tenim la pasta. A banda, posem una paella o una fregidora amb força oli, a ser possible d'oliva, molt més sà. A més l'oli d'oliva es pot reutilitzar perquè no es trenquen els enllaços dels seus components amb una sola fregida. Compte amb la reutilització d'altres olis vegetals. Perden totes les seves propietats un cop utilitzats i alliberen productes cancerígens.

Després d'aquest consell quimico-culinari tornem als bunyols. L'oli ha de ser suficient com per a que els bunyols flotin i puguin fer la volta ells mateixos. L'escalfem però no massa perquè sinó els bunyols es dauren de seguit però no es fan per dins. Amb dues culleres anem fent boles amb la pasta, la grandària la que vulgueu, com més petits més en surten. Tirem les boles a l'oli calent i deixem que es vagin daurant. Veureu que ells mateixos creixen i van fent la volta. Jo tan sols sacsejo la paella de tant en tant i prou. Un cop daurats els traiem de la paella i els deixem una estona a l'escorredora perquè perdin l'oli del fregit. Segurament, aquest procés l'haureu de fer varis cops perquè no hi cap tota la massa en una sola fregida.

Un cop els bunyols fora, escorreguts i freds hi ve el toc personal. Jo els arrebosso amb sucre o amb xocolata però també es poden farcir amb una mànega especial de pastisseria (crema, nata, xocolata, melmelada..).

Per cobrir-los de xocolata agafo una tauleta de xocolata Nestlé Postres, per mi la millor xocolata cobertora que es pot trobar als supermercats. La desfem i hi suquem els bunyols. Per endurir la xocolata un truc que em va ensenyar la filla d'un gran pastisser de Coll de Nargó, posar els bunyols a la reixeta del forn perquè així no queden enganxats a la safata i a la nevera. Al cap d'unes hores ja tenim els bunyols amb la coberta de xocolata dura. I és un honor que aquesta mateixa noia em digués un dia que eren comparables als que feia el seu pare i que li proposaria que també els cobrís de xocolata. 

I ja està, ara és qüestió de posar-s'hi, ja no hi ha excusa. I de manca de temps, res. En una hora, més o menys, ja tenim els bunyols fets. 

Bon profit! 

[@more@]

Comentaris tancats a Bunyols de Quaresma

Orenetes??

Tornada al riu, a la mateixa hora d'ahir més o menys (a Andorra avui és festa). Una llum especial, cel blau i sol i núvols negres a les muntanyes del nord, per sobre Estamariu. Uns quants corbs marins que ahir no vàrem veure però d'orenetes res de res… Sort que ahir no anava sola sinó pensaria que ho havia somniat. Al final, fugida corrents cap el cotxe perquè el núvol d'Estamariu se m'ha tirat a sobre. Per l'època hauria de ser neu, o borrufa o pluja. Doncs no, calamarsa! Ara, plou i fa sol, com diu la cançó. I al Cadí, una nevadeta agraïda.

                     

 

[@more@]

Comentaris tancats a Orenetes??

Orenetes!!

Aquest matí hem anat a passejar pel camí d'Alàs, la riba del Segre a La Seu. El dia no era molt radiant però no feia gens de fred per estar a primers de febrer. I quan ja portàvem una estona, miro cap el cel i un estol de 60-80 orenetes cuablanca sobrevolant la zona del riu. A 3 de febrer??!! Les orenetes acostumen a arribar a mitjans de març. Jo les havia vist cap a finals de febrer algun any a Barcelona. A mi em sembla que això no és molt normal… Per què pugen tan d'hora? El què no sé és si es quedaran ja per aquí o estan de pas, serà qüestió d'anar-ho controlant.

 

 

Però el dia ha estat més que complert. Feia temps que no baixava a passejar-hi pel riu, sense presses. I el recompte d'ocells ha estat francament bo, encara que no excepcional, i això que no portava els prismàtics: pinsans, gralles, bernat pescaire, ànec coll-verd, cuereta blanca i torrentera, mallarenga petita, rossinyol bord, polla d'aigua, merla d'aigua i un blauet que m'ha acabat d'alegrar el dia.

 

[@more@]

Comentaris tancats a Orenetes!!

Nova categoria: la cuina

Avui estreno categoria. Just fa nou mesos que vaig escriure el meu primer article i ja en porto 30. Així que és com començar una nova etapa. Enceto un apartat dedicat a receptes de cuina. Pot semblar una mica estrany venint de mi, si més no sorprenent pels que només em coneixeu a través del bloc. Però veient el que arriben a insistir gran part dels meus amics i coneguts perquè els faci algunes de les meves delícies (això ho diuen ells) crec que ha arribat l'hora de que aprenguin a fer-ho ells solets.

D'on em ve aquesta afició? Doncs no pas de l'àvia, ni de la mare sinó de la necessitat. Ara fa uns 12 o 13 anys, jo molt joveneta i amb poca experiència, vaig començar a treballar en una escola de jardineria per nois amb necessitats educatives especials : Castell de Sant Foix, a Sta. Maria de Martorelles. La qüestió és que una de les coses que em van adjudicar va ser fer amb els nens un taller de cuina. "De cuina!!! Si no en ser res de res!!!" Però si d'una cosa puc presumir és que no m'espanten els reptes. Haig de fer un taller de cuina?, doncs aprendrem a cuinar!!. Primer de tot, necessitava recursos: llibres de cuina per nens, receptes del Cavall Fort, alguna amiga més manetes que jo i un gran llibre : Cuinar és senzill de la Montserrat Seguí. I a arremangar-nos!

Però a part de no tenir-ne ni idea de cuinar hi havia més traves a superar. L'espai del que disposava a l'escola era molt petit, tenia una cuina de butà i un petit forn elèctric. I per fer el repte encara més gran, s'havia de fer tot en una hora i mitja! Però bé, els nens havien d'aprendre a cuinar. Vàrem començar per coses molt del dia a dia, que sí macarrons, un arrebossat, unes truites… Però quan arribava una data significativa buscava algun plat o postres típic d'aquelles dates. Recordo el primer de tot: panellets per Tots Sants, després van arribar els "polvorones" per Nadal, els bunyols de Quaresma després de Carnestoltes i la Coca de Llardons per Sant Joan. Ah, i per celebrar algun aniversari un bon pastís de xocolata. Si, si, cadascuna d'aquestes receptes només en una hora i mitja. Hi vaig estar tres anys en aquesta escola i haig de dir que, a vegades, encara me n'enyoro.

Aquests tres anys em van servir per aprendre un munt de receptes de cuina, dóna’ls-hi també un toc personal i guanyar molts, molts amics interessats que sense cap vergonya s'acosten a mi per endrapar una miqueta. I s'ha de dir que ho faig amb molt de gust. I és curiós veure que, després de tants anys, el que més triomfa són les primeres receptes que vaig aprendre: els bunyols de Quaresma estarien els primers de la llista (de fet ja he claudicat i en faig fora de temporada), seguits de les moltes varietats del pastís de xocolata i els "polvorones". Així que aprofitant que s'acosta la Quaresma encetarem aquesta categoria amb els bunyols. Però això serà una altra història…

[@more@]

Comentaris tancats a Nova categoria: la cuina

Pla Nacional Contra la Drogodependència

 

 

Durant aquesta setmana he estat fent un curs sobre el programa Órdago, un projecte creat a Euskadi que lluita contra la drogodependència en els adolescents. Com a ensenyant i professora de ciències hi crec molt en aquests programes. Cal que els adolescents estiguin informats sobre les conseqüències de consumir drogues, sobretot tabac i alcohol que són les drogues que prendran majoritàriament en aquesta edat. Aquest programa no enfoca el tractament de la drogodependència només des de la vessant informativa sinó també donar estratègies als nois i noies per saber dir no, per aconseguir ser un mateix sense que els altres decideixin per ells. Bàsicament, preparar els nois i noies per a que prenguin les seves pròpies decisions a partir dels coneixements que se’ls trameten.

Però no tot és tan bonic. Jo, al menys, tinc la sensació d’anar a contracorrent i d’estar fent una feina que per una altra banda se m’està trepitjant. Per què? Doncs perquè l’entorn social, econòmic i polític a Andorra no ajuda. És molt decebedor veure que mentre des de l’escola es lluita per dur a terme un projecte tant important i complex, des del carrer es fa una apologia constant al consum d’aquestes dues drogues: tabac i alcohol. A Andorra no està prohibida la publicitat d’aquestes drogues, les trobem en grans tanques publicitàries. Quan s’entra en un supermercat o es passeja per les avingudes del país els aparadors són plens de piles de cartrons de tabac, grans estibes d’aquest producte a l’abast de tothom. I en una altra secció però igualment cridanera hi trobem la col·lecció de tot tipus d’alcohol. I la raó és prou clara, la producció i venda d’aquests productes és una de les principals fonts econòmiques del país.

Llavors, té cap sentit l’esforç que dediquem des de l’escola a minimitzar el consum de drogues en els joves? Què hem de pretendre, que entrin en un supermercat o passegin pel carrer amb els ulls tancats? En aquesta edat és molt difícil que el seu sentit crític estigui prou desenvolupat com per no fer cas de la publicitat o d’anar a contracorrent de la resta de la societat que incita a crits el consum d’aquestes drogues.

Els Pla Nacional Contra la Drogodependència és un projecte de país molt important i encara més quan es treballa en edats compreses entre 12 i 18 anys però no pot anar sol, necessita del recolzament unànime de tots els àmbits de la societat.

[@more@]

Comentaris tancats a Pla Nacional Contra la Drogodependència

La ciència en català

Avui he llegit la notícia de la traducció de l'Stryer al català. La majoria no deveu saber de què parlo però el fet crec que és molt important.

Quan estudiava la carrera de Biologia, i en fa uns quants anys, cada branca de la carrera tenia la seva bíblia, aquell llibre que passava de mans en mans perquè era on hi trobaves tota la informació, la base de l'assignatura. Alguns eren traduïts al castellà, altres els trobaves en la llengua original, ja fos anglès o francès i fins i tot alemany. A la branca de bioquímica, el llibre estrella era l'Stryer. Allà hi havia tota la informació, amb un llenguatge entenedor i en castellà. Era un gran què que estigués traduït a una llengua que dominàvem, ja era prou complicat el tema com per haver de llegir en una llengua que no era la teva. Però la notícia d'avui m'ha fet molt contenta. Ja no només el tenim en castellà sinó que ara s'ha editat en català, gràcies al IEC. Tan sols 2000 exemplars però tot un orgull per la nostra llengua. No estem massa acostumats, per no dir gens, a trobar llibres científics i d'alt nivell traduïts al català. 

A veure si això no queda com una anècdota i podem parlar de la ciència en català com un fet habitual. Ens ho mereixem, no?  

[@more@]

Comentaris tancats a La ciència en català

Seleccions catalanes

En algun altre escrit ja he parlat de les seleccions catalanes. He reivindicat més d'un cop que no tan sols existeix la selecció catalana de futbol sinó que n'hi ha d'altres que no tenen tant ressò mediàtic però que obtenen uns grans resultats a nivell mundial, com és el cas de la selecció catalana de curses de muntanya. Avui Vilaweb ha editat un vídeo força extens dins l'apartat Bon cop de Cap on parla de les tretze seleccions esportives que representen Catalunya per tot el món. Jo crec que val la pena veure'l.

 

[@more@]

Comentaris tancats a Seleccions catalanes